Aquest conte té diverses coses que m'agraden. En principi és un conte més dels que parlen d'emocions, en aquest cas de la por. Ajuda als infants a identificar-la i els dóna diferents opcions per superar-la. Fins aquí, més o menys com molts altres contes que parlen d'emocions.
Però aquest conte fa un pas més i interpel·la directament al lector a través de petites frases que pregunten a l'infant si es troba en la mateixa situació que el conte explica. M'agrada que no doni directament la resposta a com superar la por, sinó que deixi la finestra oberta perquè cada persona trobi la millor manera de fer-ho.
I encara hi ha una altra cosa que m'agrada (i que desconec si era intencionada o no). El títol del llibre és "Dani contra la por". El dibuix de la persona que surt al conte, no té un gènere definit (bé, o no té un gènere clarament definit). I fins al final de tot no trobem l'article que posa gènere al nom.
D'acord, potser no era la intenció del llibre parlar del tema del gènere però, començar a trobar històries per infants on el gènere del protagonista no quedi clarament definit (i no perquè sigui un animal), com a adulta m'ha fet reflexionar i m'ha agradat.
Gonzalo, Mónica. Dani contra la por. Barcelona: Editorial Sentir, 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada