
En Pablo és un nen bo, però que s'identifica amb els dolents (el capità Garfi, en John Silver...) potser perquè sent massa sovint frases com les que hem dit al principi.
Però la sort d'en Pablo és que té una família que li fa descobrir que, no tots els dolents són realment dolents ni volen ser-ho. Hi ha dolents que ho són perquè els altres no els han donat una oportunitat de ser bons.
I vosaltres, creieu que hi ha nens dolents que poden realment ser bons?
Silva, Lorenzo. Pablo y los malos. Barcelona: Destino, 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada