La Laura no pot dormir, i es posa a mirar per la finestra. De cop veu com una estrella petita cau del cel. Ella baixa corrents fins al carrer i la troba amb una de les seves potes trencades... sort que la Laura la pot curar! Però... quan l'endemà al matí es desperta, s'adona que l'estrella no hi és... on ha anat? És clar! Les estrelles brillen durant la nit, però no durant el dia!
Tot i que l'estrella cada cap brilla menys... i si la tornem al seu lloc?
Aquest conte de Klaus Baugmart té uns dibuixos brillants i atraients que ens permeten viatjar al món dels contes i parlar de la necessitat de cuidar als altres i estimar-los, però també de la necessitat de deixar-los fer el seu camí. Estimar no sempre és estar aferrat a algú, de vegades cal deixar-los marxar per poder-los tenir ben a prop i compartir-los amb els altres.
Mentre llegiu aquest conte als vostres fills, els parlareu d'amor, de respecte i de compartir i ells veuran la màgia de les estrelles, la tirita de l'estrella i la seva brillantor.
És un llibre molt apte per nens que ja poden escoltar un conte asseguts durant més de 5 minuts (2-3 anys)
Klaus Baugmart. L'estrella de la Laura. Barcelona: Grijalbo, 1997
Us deixo un vídeo del conte explicat amb la llengua dels signes i fet per guillembb
Us deixo un vídeo del conte explicat amb la llengua dels signes i fet per guillembb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada