La Rocío Bonilla té una motxilla plena, molt plena de contes per infants. El seu estil de dibuix, és reconeixible fàcilment i sempre desprèn una dolçor que fa que, només amb la portada, ja tinguis ganes d'agafar els seus llibres.

Però és que a més de les il·lustracions, les històries que ens explica sempre arriben al fons del cor. És capaç de tractar temes molt diversos amb una sensibilitat que és molt d'agrair.

T'avorreixes Minimoni? ens parla de la Mònica, la protagonista de la història a qui li agraden tots els dies de la setmana menys el diumenge. I per què? Doncs perquè el diumenge no té res a fer, i s'avorreix.

Però... vols dir que la Minimoni pot avorrir-se? Mentre l'acompanyi la imaginació que té ella (i tots els nens), això de l'avorriment és molt relatiu...

Bonilla, Rocio. T'avorreixes, Minimoni? Barcelona : Animallibres, 2019

Bestioles

Quan pensem en contes infantils, sovint pensem en històries o contes amb format clàssic (protagonistes, aventures, reptes...). Però de vegades, cau a les nostres mans un llibre que, sense tenir una història com a fil conductor, ens fa passar una bona estona.
És el cas d'aquest llibre d'en Dani Gómez, que podríem dir que és un conte que està situat entre el catàleg de bestioles (per no dir-ne insectes) i un conte de rodolins.

I és que al llarg de 134 pàgines, farem un recorregut per les principals bestioles que podem trobar a casa nosatra (marietes, mosquits, abelles, centpeus...) i a cadascún, l'autor li ha dedicat un rodolí.

Així, a partir d'ara, quan trobem un cuc, podem recordar-nos del rodolí que li ha dedicat en Dani Gómez al llibre: 

Qui menja castanyes, ja ho sap. Hi pot haver cuc amagat.

A més, el llibre està escrit en lletra de pal i per tant també pot ser una bona opció per aquells lectors que comencen a llençar-se a llegir sols.

Gómez, Dani. Bestioles. La Seu d'Urgell : Salòria, gener de 2020

Taller de natura

La naturalesa ens ofereix una infinitat d'oportunitats per passar tardes creatives a casa. Podem convertir pedres en un joc de dòmino, fulles en parasols o branquetes en el joc del mikado.

Aquestes i moltes d'altres opcions són les que trobareu en aquest llibre de manualitats per infants de primària.

El llibre, forma part d'una col·lecció que es diu "Tardes creatives" de MTM Editores.

Ja ho sabeu, si teniu previst quedar-vos a casa moltes hores i teniu criatures, aquest és un bon llibre per tenir a mà.

Willauer, Sandra. Taller de natura. Barcelona : MTM Editores, abril 2020

Una bestiola molt atrafegada

 

En Jaime Vicente i l'editorial Cal·lígraf, ens presenten una història per llegir sense pressa.

L'Antonio és una bestiola que sempre està fent coses, no para mai! A més, com que té molts braços i cames és capaç de fer mil coses a la vegada. De vegades, s'embala tant que perd la perspectiva d'allò que està fent. Sort que sempre hi ha temps per tot!

El llibre es presenta en format d'àlbum il·lustrat, i això vol dir que la il·lustració és tan important (o més) que el text.

Tal com he llegit el conte, l'he trobat ideal per llegir als infants i convertir-lo en un petit joc on el ritme de les paraules acompanya el ritme de les imatges. La història, simplement parla del temps i de les presses que tenim. De vegades ens cal frenar per adonar-nos que hem de respirar profundament.

El mur al mig del llibre

En Jon Agee és un il·lustrador de Nova York que ja de ben petit estava envoltat d'art. De fet, ell diu que a casa seva sempre hi havia un projecte artístic en marxa.

Per això aquest àlbum il·lustrat té tot el que ha de tenir un bon projecte artístic: història (escrita i dibuixada), protagonistes, sorpreses o girs argumentals...

El conte ens parla del mur que hi ha enmig del llibre i que separa la part bona de la part dolenta del conte. Evidentment, a la part bona hi ha el nostre protagonista, mentre que a la part dolenta hi són "els altres".

Però com passa sovint a la vida, ni el mur és infranquejable, ni els altres són els dolents...

Agee, Jon. El mur al mig del llibre. Barcelona : La Casita Roja, juny de 2019

La Sònia Serra i Serra és logopeda i amb un màster en educació especial. L'escriptura és una de les seves bases fonamentals, i el conte que tinc entre les mans és el resultat dels cursos que va fer al Laboratori de Barcelona entre el 2015 i 2016.
Mirar al cel és una de les coses que es poden fer una nit clara d'estiu (o d'hivern si ens abriguem). Si tenim aquest conte a prop, podrem llegir o escoltar les històries d'algunes de les estrelles més conegudes del firmament: Sírius, Centaure, Vega...
Mireu al cel i descobriu què s'hi amaga...

Serra, Sònia. El secret del paraigua. [Sant Adrià de Besòs] : Nova Casa Editorial, abril de 2019

El dia que va arribar la guerra

L'escriptora Nicola Davies ha escrit una gran varietat de de títols infantils, tot i que una de les seves grans passions no és l'escriptura sinó els animals.
Però per sort per nosaltres, la Nicola escriu i explica històries per infants i toca temes delicats.
Parlar de la guerra sempre és un tema difícil amb els nens, però cal parlar-ne. Sobretot, cal parlar de què passa quan "s'acaba la guerra" però s'ha perdut tot.
A través dels ulls dels infants, veiem com la guerra arriba un dia i destrossa la ciutat. I ella ha de sobreviure com i quan pot. I només l'empatia d'altres nens com ella li permetran, a la protagonista de la història, començar una nova vida, sense res del que tenia abans.
Què voleu que us digui, és un conte dur. Però calia fer-lo per defensar els drets dels infants (especialment durant les guerres) i dir als adults ben alt i ben clar, que hem de vetllar per la seva seguretat i la seva educació.
En el llibre, hi col·labora Amnistia Internacional.

Davies, Nicola. El dia que la guerra va arribar. Barcelona : Alba Editorial, octubre de 2019